Què és i com treballar l’ABP a classe?
18 de març de 2022

Les sigles ABP fan referència a l’aprenentatge basat en projectes i es tracta d’una de les metodologies més populars entre aquells professors que els agrada innovar i alhora millorar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

L’aprenentatge basat en projectes fomenta l’autonomia i la responsabilitat en els alumnes, ja que ells són els encarregats del seu aprenentatge. A més, incita els alumnes a resoldre problemàtiques plantejades i treballar en diverses tasques de planificació, estructura de tasques i producció.

 

Què és l’ABP?
Consisteix a unir diverses assignatures per poder treballar entre elles un tema comú. És a dir, encara que cada professor treballi a cada classe els seus objectius i continguts principals, tots s’uneixen per poder elaborar un producte final, un resultat final de manera transversal.

La idea principal d’aquesta metodologia és poder connectar continguts de diferents branques, afavorint així el seu ús en qualsevol de les assignatures vinculades i ajudar l’alumnat a entendre la relació que hi ha entre cadascun per poder construir un coneixement. La clau és aconseguir connectar matèries que a priori sembla que no tenen res en comú entre si, perquè l’alumnat els trobi encara més valor.

Aquest mètode converteix els estudiants en protagonistes del seu propi aprenentatge i aconsegueix que aprenguin fent: per això, a l’hora de programar cadascuna de les activitats, els docents necessiten definir molt bé quin objectiu persegueixen i quins materials han d’elaborar.

 

 

Principals beneficis de l’ABP
1.Motiva els alumnes a voler aprendre: En haver de relacionar els conceptes bàsics entre les diferents assignatures, l’alumnat se sent més motivat a aprendre en veure que els continguts són d’utilitat per a la resta de les àrees.

 

2.Aprenentatge més autònom: en posar l’alumnat al centre del procés, aquest es torna més autònom. Així mateix, l’alumnat també millora les habilitats individuals a l’haver de planificar per si mateixos el projecte, la distribució de les tasques, etc.

 

3.Fomenta l’esperit autocrític: avaluant així el seu propi treball, analitzant els punts forts i febles, aprenent dels errors i millorant-los per poder obtenir més resultats.

 

4.Millora les habilitats socials mitjançant l’intercanvi d’idees: en posar en comú les idees entre els companys s’incrementen les seves habilitats socials, recolzant-se així els uns amb els altres per poder aprendre entre tots i arribar a l’objectiu comú.

 

5.Promou la creativitat: Al crear un projecte que resolgui les qüestions plantejades i que posi en comú totes les idees treballades a classe, ajuda a augmentar la creativitat entre l’alumnat, fent voltes així a una possible solució i aportant idees.

 

6. Augmenta la responsabilitat: posa en pràctica la seva capacitat de prendre decisions durant el procés d’aprenentatge fent-los així responsables de les decisions que es prenguin durant el procés i del resultat final.

 

 

 

Com incorporar aquesta metodologia?
Primer de tot, hem d’establir un desafiament principal. Aquest ha de ser un objectiu real, la resposta del qual no estigui definida encara o que el resultat pugui provenir de diverses respostes alhora.

 

És important que l’ambient de treball de l’alumnat sigui potenciat per la confiança, el treball en equip, el suport i la llibertat d’opinió, així resultarà molt més senzill per a ells poder oferir una solució al problema.

 

Com a professor, el rol principal és donar una figura de guia i suport durant el projecte, algú en qui l’alumnat pugui recórrer en cas de dubte o problema. Així mateix, el professor haurà d’invertir una alta dedicació i planificació ja que haurà de dissenyar una gran quantitat d’ajuts educatius adequats per a cadascun dels grups d’estudiants.

 

“Malgrat el fet que molts encara volen creure que el valor afegit del professor resideix principalment en allò que sap –és a dir, els continguts–, el futur ens mostra que el més important no és això, sinó el mètode: la forma com nosaltres, els professors, fem les coses, com proporcionem als estudiants els instruments que necessiten per créixer, per trobar la informació –el coneixement– que els farà capaços de distingir entre informació veritable i falsa, i com els inculquem un sentit crític. La manera d’aconseguir que les persones aprenguin serà allò que ens distingirà, allò que ens farà millors i ens donarà prestigi” comenta Albert Sangrà, pedagog català.

 

A més, és important tenir en compte que aquesta metodologia es basa en la indagació permanent per part de l’alumnat i la seva autonomia. L’alumnat aprèn a través de la recerca i de la seva comprensió per la qual cosa es deixa de banda l’educació passiva perquè l’alumnat passi a ser el protagonista en la construcció del seu coneixement i desenvolupament.

 

Unit al paràgraf anterior podem afegir que també és important que l’alumnat entengui que no passa res per equivocar-se, hem d’eliminar la por a l’error. L’ABP es basa en l’experimentació i l’aprenentatge dels errors per poder continuar avançant cap al producte final, és per això que han de ser conscients que sempre hi ha cabuda per a l’error i no passa res si ens equivoquem.

 

 

Quan incorporar aquesta metodologia?
Per introduir l’aprenentatge basat en projectes a l’aula, és recomanable fer-ho com més aviat millor perquè els estudiants es vagin familiaritzant amb la metodologia i les formes de treball. D’aquesta manera, els acostumem des de ben petits amb les metodologies d’aprenentatge basades en projectes, així com tot allò que hi repercuteix.

 

El millor seria començar des d’una edat primerenca, per exemple i en infantil, i no deixar-ho fins a batxillerat, incrementant al màxim totes les seves qualitats.

 

Fed UE
Didactic Labs, en el marc del Programa d'Iniciació a l'exportació de l'ICEX, ha comptat amb el suport de l'ICEX i el cofinançament del fons Europeu FEDER, per contribuir al desenvolupament internacional de l'empresa i del seu entorn.
Logos footer
Go up