El sistema educatiu del Canadà es troba entre els millors del món. Està classificat com el número u per la UNESCO i ha pogut mantenir aquest èxit és gràcies a la seva sòlida base i compromís amb l’educació de qualitat per tots els ciutadans.
Canadà és el segon país de parla anglesa més gran del món, amb una població del voltant de 36 milions de persones i una economia que ocupa el sisè lloc en el món.
Durant els últims anys el sistema educatiu ha generat notorietat gràcies als excel·lents resultats en els informes PISA, en els que ha obtingut puntuacions destacades llunyanes de la mitjana a Europa i bastant superiors als Estats Units.
L’escola és pública i està totalment subvencionada a diferents percentatges pel govern provincial i local.
Com s’organitzen les etapes educatives al Canadà?
Al Canadà l’educació obligatòria comença als sis anys en grau 1 i segueix fins a arribar a grau 12, quan tenen divuit anys i finalitza l’educació secundària. Per referir-se a l’educació primària i secundària es sol parlar de “K-12” que són els cursos que comprenen des de Kindergarten fins a Grade 12, i que es divideixen en les següents etapes:
Preescolar: Aquesta etapa no és obligatòria i es pot cursar durant un o dos anys.
Educació primària: a partir dels 6 anys s’inicia l’educació obligatòria. Comença amb Grade 1 i va fins als 10 o 12 anys, depenent de la província.
Educació secundària: a partir dels 10 o 12 anys fins als 16 o 18 anys, és a dir, els Grades 11 o 12, segons la província en qüestió. Aquesta etapa també és obligatòria.
La forma en què s’agrupen les etapes educatives poden diferir lleugerament en cada regió, però l’equivalència amb altres sistemes europeus seria la següent:
Any escolar al Canadà | Edat | Equivalència a Espanya | Equivalència a França |
---|---|---|---|
Grau 1 | 6-7 anys | 1º de primària | Curs preparatori |
Grau 2 | 7-8 anys | 2º de primària | Curs elemental 1 |
Grau 3 | 8-9 anys | 3º de primària | Curs elemental 2 |
Grau 4 | 9-10 anys | 4º de primària | Curs mitjà 1 |
Grau 5 | 10-11 anys | 5º de primària | Curs mitjà 2 |
Grau 6 | 11-12 anys | 6º de primària | Sixième (Collège) |
Grau 7 | 12-13 anys | 1º de ESO | Cinquième (Collège) |
Grau 8 | 13-14 anys | 2º de ESO | Quatrième (Collège) |
Grau 9 | 14-15 anys | 3º de ESO | Triosème (Collège) |
Grau 10 | 15-16 anys | 4º de ESO | Secondé (Lycée) |
Grau 11 | 16-17 anys | 1º de batxillerat | Première (Lycée) |
Grau 12 | 17-18 anys | 2º de batxillerat | Terminale (Lycée) |
Respecte a l’any escolar, la duració és de 10 mesos a la gran majoria d’escoles al Canadà, i està dividida en dos semestres de cinc mesos. El primer semestre sol anar de setembre a finals de gener i el segon, de febrer a finals de juny. A cada semestre els estudiants realitzen quatre assignatures, cursant un total de vuit durant tot l’any escolar.
Els alumnes han de cursar quatre o cinc assignatures per semestre o el doble si no són parcials en l’any escolar.
Quines són les claus de l’èxit del sistema d’educació canadenc?
Ara que ja sabem com s’organitzen les etapes educatives i l’any escolar a Canadà, anem a veure quines són les 7 claus de l’èxit del seu sistema educatiu:
1-Professors altament qualificats i escollits segons les necessitats del centre
Al Canadà no existeixen oposicions i la selecció del personal docent es regeix per uns estàndards molt alts d’exigència, l’accés a la carrera de mestre és un procés verdaderament selectiu.
Als professors se’ls contracta en funció de les necessitats del centre educatiu. Normalment, són els directors de l’escola els que determinen quants docents necessiten per a cada curs i en quines assignatures.
És necessari donar una classe davant un comitè d’experts i passar una entrevista personal per ser contractats i passar a ser funcionaris. Durant els dos primers anys, el director del col·legi revisarà el seu progrés i evolució, per veure si s’ajusta als estàndards. A més, cada cinc anys es realitzarà un control per veure si el professor compleix amb els objectius marcats pel centre.
Els professors estan molt valorats en el país, i el govern ofereix unes remuneracions i condicions realment atractives. El salari mitjà d’un professor pot rondar els 80.000 dòlars a l’any, més de 80.000 euros! Una altra cosa curiosa és que els professors poden jubilar-se als 54 anys. A més, també solen comptar amb assegurança dental i la possibilitat de gaudir d’un any sabàtic. Quina sort no?
Tot aquest sistema contribueix a tenir professors altament qualificats i escollits a mida per les necessitats de cada centre.
2-Combinació de la pràctica i la participació activa, amb un enfocament al mercat laboral
A diferència del sistema escolar espanyol, en el que encara està molt present la memorització, l’educació en el sistema canadenc se centra més en la pràctica i en la participació activa de l’alumnat a les seves aules.
L’evolució dels estudiants és monitorada i avaluada constantment pels seus mestres durant tot el curs escolar. No se centra tant en els exàmens finals sinó en un control constant dels coneixements que l’alumne ha d’adquirir. Amb aquest sistema, s’aconsegueix que cap alumne deixi d’involucrar-se en els estudis i l’aprenentatge.
A més, totes les assignatures i classes s’enfoquen a l’àmbit laboral i tenen una clara orientació pràctica per la vida quotidiana, el que és un valor afegit per l’educació dels alumnes.
3-Importància en les activitats extracurriculars
Al Canadà se li dona molta més importància a les activitats extracurriculars que a Espanya. Les activitats relacionades amb la pràctica d’esports i activitats a l’aire lliure són les més valorades. Altres activitats freqüents són les relacionades amb la dansa, el teatre, la música, el cinema, la fotografia i els escacs.
Perquè els estudiants puguin dur a terme aquestes activitats extracurriculars, normalment les classes són només al matí, deixant les tardes lliures per aquest tipus d’activitats.
4-La rellevància de l’educació emocional
En el sistema educatiu de Canadà es dona molta importància a l’educació emocional de l’alumnat. En tots els col·legis es dedica un temps important a ensenyar als nens i nenes les habilitats emocionals relacionades amb el tracte als altres, la resolució de conflictes i l’empatia.
Aquesta educació emocional contribueix a la prevenció de l’acusament escolar i desenvolupa conductes socials positives, així com persones solidàries i socialment compromeses.
5-Sistema provincial
Encara que sembli increïble, no existeix un sistema nacional d’educació al Canadà. Cada província o zona funciona de forma autònoma i té totes les competències en educació i el 100% del pressupost disponible.
Amb aquest sistema, l’estratègia a seguir depèn de la província, que atén a les característiques de cada població. Aquest sistema permet adaptar millor l’educació a les necessitats de cada comunitat, tenint en compte aspectes que van des de l’idioma fins a aspectes socials i demogràfics. Tot i aquest sistema provincial, totes les zones treballen de manera conjunta per assegurar que a cada racó del país existeixen les mateixes oportunitats d’accés a l’educació.
6-El sistema de blocs pels horaris
A diferència d’altres sistemes educatius, en el sistema canadenc els alumnes tenen companys de classe diferents a cada matèria. Al·lucinant no? Ara t’expliquem per què.
Cada estudiant, segons les assignatures que seleccioni, pot tenir un horari diferent. És possible que en algunes classes coincideixin els mateixos companys, però el més comú és que a cada classe hi hagi variacions i tinguin nous companys o companyes. A més no són els professors els que van canviant de classes com a Espanya, al Canadà són els alumnes els qui es mouen de classes. Això permet que cada professor organitza el seu espai de treball a la seva manera i pugui adaptar l’aula a la seva educació.
Aquest sistema de blocs implica que hi ha espais de temps destinats per a cada assignatura durant la setmana. Per exemple, un estudiant pot fer matemàtiques els dilluns al matí de 10 am a 11 am, però potser un altre estudiant té aquest bloc ocupat amb una altra assignatura i fa biologia, per exemple, en el següent bloc, que seria el dimarts de 10:30 am a 11:30 am.
7-Flexibilitat per pujar de nivell
Al Canadà, es dona flexibilitat als alumnes per pujar de nivell a les assignatures on obtinguin qualificacions elevades i demostrin un domini “avançat”.
Això permet als alumnes fer la mateixa assignatura d’un curs superior. Per exemple, si un alumne està fent matemàtiques de grau 8 i supera el ritme de la resta d’estudiants de la classe, si els docents ho consideren viable, es pot demanar al col·legi pujar a matemàtiques de grau 9.
Aquesta flexibilitat permet que els alumnes amb més habilitats en una assignatura puguin desenvolupar-se millor i millorar la seva motivació per aprendre, evitant “l’avorriment” a classe.
I a més, si decideixes visitar Canadà…
No pots perdre’t la visita a les cascades del Niàgara i al parc nacional Banff, provar alguns dels plats típics com el Fiddleheads,Calgary beef hash, Tourtiére o les Butter tarts i visitar alguna de les ciutats més cosmopolites i emblemàtiques del país com Toronto o Ottawa.
Què opines tu del sistema educatiu actual al Canadà?
Després de veure les claus del sistema educatiu canadenc, canviaries algun aspecte del teu sistema educatiu pel del Canadà?
Et convidem a reflexionar-hi, pots deixar-nos un comentari a les nostres xarxes socials si vols 🙂
I no ho oblidis! Segueix-nos a Facebook, Twitter, Instagram o YouTube