Al nostre bloc hem parlat en diverses ocasions sobre diferents estratègies d’aprenentatge: des de l’aprenentatge basat en projectes fins a l’aprenentatge receptiu. Avui volem abordar un tema que genera força debat: l’aprenentatge memorístic. En un món on la creativitat i el pensament crític són cada vegada més valorats, ¿encara té sentit memoritzar informació? T’ho expliquem en aquest post ⬇️

I si el teu són les metodologies innovadores, no et perdis aquest post en què vam veure com l’aprenentatge personalitzat o l’aprenentatge basat en reptes seran tendència aquest any.

En què consisteix?

L’aprenentatge memorístic és aquell en què els estudiants retenen informació mitjançant la repetició i la memorització de dades, sense necessitat de comprendre’n a fons el significat en un primer moment.

Aquest mètode ha estat la base de l’educació tradicional durant segles i s’ha aplicat en diverses assignatures. Per exemple:

• En matemàtiques, els estudiants memoritzen les taules de multiplicar per resoldre càlculs amb rapidesa.
• En llengua, s’aprenen les regles ortogràfiques i gramaticals de memòria per millorar l’escriptura.
• En ciències, es memoritzen els elements de la taula periòdica per facilitar-ne el seu ús en problemes químics.
• I en història, es recorden dates i esdeveniments clau per entendre el desenvolupament de les civilitzacions.

Malgrat la seva utilitat en certes àrees, l’aprenentatge memorístic ha estat objecte de crítiques en els últims anys. S’ha acusat de fomentar una ensenyança mecànica i de prioritzar l’acumulació de dades per sobre de la comprensió profunda i la capacitat d’aplicació del coneixement. Tanmateix, continua sent un recurs vàlid quan es combina amb estratègies que afavoreixen la comprensió i el pensament crític. Això és el que explorarem en els següents apartats.

Beneficis de l’aprenentatge memorístic

Malgrat les crítiques que ha rebut en els últims anys, l’aprenentatge memorístic aporta beneficis clau que cal tenir en compte:

• Base de coneixements: Memoritzar dades fonamentals permet als estudiants tenir una base sòlida sobre la qual construir nous aprenentatges. Per exemple, conèixer de memòria les fórmules matemàtiques facilita la seva aplicació en la resolució de problemes més complexos. Segurament, si et preguntem per la fórmula de les equacions de segon grau, sabries recitar-la de memòria malgrat els anys que fa que vas fer aquest temari a l’institut 😉
• Automatització de processos: En disciplines com les matemàtiques o la gramàtica, recordar regles i patrons agilitza la resolució de problemes. Per exemple, en un examen de llengua, recordar les regles d’accentuació estalvia temps i redueix errors.
• Agilitat mental: La memòria ben exercitada contribueix a millorar la velocitat de processament de la informació. Això és clau en situacions com els debats o les exposicions orals, on accedir ràpidament a dades rellevants pot marcar la diferència.

Més enllà dels beneficis i crítiques de l’aprenentatge memorístic, a nivell social s’està perdent la capacitat de memoritzar. Si abans calia recordar números de telèfon, carrers i aniversaris, ara les noves generacions disposen de tecnologies i eines digitals que processen aquesta informació per ells. Això disminueix la seva capacitat d’aprendre continguts memoritzant-los (Litvin, R. De regreso al aprendizaje memorístico).

Crítiques a l’aprenentatge memorístic

Malgrat els seus beneficis, aquest enfocament també té les seves limitacions i ha estat àmpliament qüestionat en els últims anys, especialment amb l’aparició de metodologies actives que prioritzen la comprensió i l’aplicació del coneixement. Algunes de les principals crítiques inclouen:

• Falta de comprensió profunda: Memoritzar sense entendre el significat pot portar a un aprenentatge superficial i a la pèrdua ràpida de la informació. Per exemple, un estudiant que memoritza fets històrics sense entendre’ls pot no ser capaç de relacionar fets històrics entre ells, o entendre causalitats.
• Dificultat per aplicar coneixements: Si els estudiants només memoritzen dades sense relacionar-les amb altres conceptes, poden tenir problemes per transferir el que han après a contextos nous. Això es veu, per exemple, en l’aprenentatge d’idiomes, on memoritzar llistes de vocabulari sense contextualització no garanteix una comunicació efectiva. Per això serà més interessant aprendre a aplicar aquest vocabulari en contextos reals, que permetin la total interiorització del seu significat.
• Desmotivació i estrès: Un aprenentatge basat exclusivament en la memorització pot resultar monòton i poc motivador, la qual cosa condueix a la desmotivació dels estudiants. A més, la pressió per recordar informació exacta en exàmens o proves orals pot generar ansietat i afectar el rendiment acadèmic.
• Desajustament amb les habilitats del segle XXI: Actualment, es valora més la capacitat d’analitzar, sintetitzar i aplicar el coneixement en diferents situacions que simplement recordar dades. En aquest sentit, l’educació moderna busca equilibrar la memòria amb la creativitat i el pensament crític.

Malgrat aquestes crítiques, l’aprenentatge memorístic segueix tenint el seu lloc quan es combina amb estratègies que fomentin la comprensió i l’aplicació del coneixement en la pràctica educativa.

Llavors, ¿encara serveix l’aprenentatge memorístic?

La resposta és sí, però amb matisos. L’aprenentatge memorístic segueix sent una eina útil, sempre que es combini amb altres estratègies que fomentin la comprensió i l’aplicació del coneixement. No es tracta d’escollir entre memoritzar o comprendre, sinó d’equilibrar ambdós enfocaments per assegurar un aprenentatge òptim per part dels estudiants.

A continuació et deixem algunes estratègies per maximitzar l’aprenentatge memorístic, que et permetran fer d’aquest un procés més motivador i amb un record a més llarg termini.

1. Associacions i connexions: Relacionar la informació nova amb coneixements previs ajuda a recordar-la millor. Un exemple és connectar un nou concepte d’història amb un esdeveniment actual per facilitar la seva comprensió, o relacionar teoremes matemàtics amb problemes quotidians. D’aquesta manera, els estudiants connectaran la nova informació amb conceptes que ja coneixen, i la podran recordar millor a llarg termini.

2. Tècniques mnemotècniques: Rimes, acròstics, imatges visuals o mapes mentals poden facilitar la retenció de dades. Així doncs, pots ajudar els estudiants a crear els seus propis recursos visuals o auditius que els permetin recordar millor els continguts de classe.

Les generacions més joves recordaran la sèrie “Hannah Montana” i com la protagonista recordava els ossos del cos gràcies a una cançó que va crear ella mateixa.

Pérez (2022), en el seu article El uso de canciones en la enseñanza de la historia. Una propuesta alternativa al aprendizaje memorístico, proposa l’anàlisi de cançons per a l’ensenyament de continguts històrics, sent aquest un enfocament innovador i motivador.

3. Repàs espaiat: Distribuir la pràctica al llarg del temps millora la consolidació de la memòria. Per tant, no oblidis en la teva planificació de classe fer petits repassos de continguts d’altres classes, per tal que l’aprenentatge sigui a més llarg termini. Ajuda’t del planificador de classes d’Additio App per no oblidar cap d’aquests repassos. A més, amb el sistema d’anotacions de classe, podràs anotar en pocs segons quins són els conceptes que has de repassar més amb el teu alumnat.

4. Avaluacions formatives i gamificació: Convertir la memorització en un repte divertit mitjançant jocs, qüestionaris o competicions millora la motivació i reforça la memòria. Un exemple pot ser l’ús de quizzes o concursos a classe per repassar contingut de manera dinàmica i atractiva. A més, com a docent, et permet obtenir informació en temps real del progrés de l’alumnat, detectant punts forts i àrees de millora. Això t’ajudarà a adaptar les teves classes segons com estigui anant el teu alumnat.

Encara no està obsolet, però cal complementar-lo

L’aprenentatge memorístic no ha quedat obsolet, però s’ha d’utilitzar amb intel·ligència. Combinat amb estratègies que fomentin la comprensió i l’aplicació pràctica, segueix sent una eina valuosa per a l’aprenentatge.

I tu, quant recorres a la memòria en el teu dia a dia a l’aula? Et llegim a les xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram i Youtube.

Recorda que, amb Additio App, pots realitzar una avaluació competencial, que posa l’alumnat al centre de l’aprenentatge, mantenint-lo informat sobre la seva evolució i ajudant-lo a detectar àrees de millora i punts forts.

Més de 150 funcionalitats t’acompanyen per millorar la teva ensenyança i l’aprenentatge de l’alumnat. Registra’t i impulsa la teva docència!

Fins aviat!