Les situacions d’estrès dins l’aula poden venir donades per diversos factors, ja siguin problemes personals, relacions amb els companys, la necessitat específica de cada alumne, les motivacions, el temps lliure del que disposen, etc. Tots aquests factors i més, són les principals causes d’estrès i ansietat que poden arribar a patir els alumnes.

COM HO DEFINIM?

L’estrès és una reacció de l’organisme que sorgeix en situacions de perill o que exigeixen un nivell d’actuació molt alt per a la persona que el pateix. Alguns dels seus símptomes serien la diarrea, el mal de cap, el cansanci… Relacionat amb l’estrès, però sense ser el mateix, es troba l’ansietat, la qual produeix nerviosisme, pànic, acceleració de la respiració i del ritme cardíac, entre d’altres símptomes. Tots dos són elements crítics que impedeixen el desenvolupament correcte de l’alumne a l’hora de centrar-se en tasques importants com poden ser els exàmens i, alhora, influeixen en el resultat d’aquests.

Hem de tenir en compte que les dues alteracions no sempre es manifesten amb els mateixos símptomes, ja que de vegades es pot veure clarament l’estrès que pot patir un alumne davant d’un examen, però en altres ocasions pot quedar camuflat amb un simple mal de panxa , una dificultat més gran en l’aprenentatge, una actitud més distreta o fins i tot agressiva.

És per això que hem de parar atenció, sobretot durant dates importants d’exàmens, al comportament del nostre alumnat per poder detectar a temps ambdós aspectes i tractar-los com cal. Tal com comenta el neuròleg i ex mestre Ken Schuster, l’ansietat “tendeix a tancar el cervell”, cosa que fa que l’escola sigui difícil per als nens ansiosos.

És important com a primer pas, detectar quines situacions són les que provoquen aquests tipus de símptomes per poder tractar-les de manera que l’alumnat aprengui com treballar amb l’estrès i l’ansietat que pateix, aportant-li les eines necessàries com ara estratègies de gestió emocional i desenvolupament social.

PROBLEMES QUE PODEM TROBAR A L’AULA

Quan veiem un alumne inquiet al seu seient i no està parant atenció, tendim a pensar en TDAH, però l’ansietat també en podria ser la causa. Això podria desencadenar dificultats a l’hora d’ignorar els pensaments de preocupació que envaeixen els seus cervells i enfocar-se en la lliçó, és per això que moltes vegades, la manca d’atenció a classe o el baix rendiment de l’alumne, ha de ser analitzat en profunditat.

La manca de ganes per anar a l’escola també és un altre desencadenant de l’estrès i l’ansietat que li pot provocar el fet d’anar a classes. Els índexs de nens que rebutgen l’escola tendeixen a ser més alts després de les vacances o de dies de malaltia, perquè els nens tenen més dificultat per tornar després d’uns dies d’absència.

Quan un nen comença a dubtar de les seves habilitats en alguna matèria, l’ansietat es pot convertir en un factor que obstaculitza l’aprenentatge o la capacitat de mostrar allò que sap. De vegades això pot ser malinterpretat com un trastorn de l’aprenentatge quan en realitat, és ansietat. Tot i això, l’ansietat també pot anar de la mà amb els trastorns de l’aprenentatge. Quan alguns alumnes comencen a notar que alguna cosa és més difícil per a ells que per als altres nens, i que s’estan quedant enrere, és comprensible que se sentin ansiosos. El període previ al fet que un trastorn de l’aprenentatge sigui diagnosticat pot ser particularment estressant per als nens.

RECOMANACIONS I TÈCNIQUES

Un punt fonamental per millorar l’ansietat i l’estrès de l’alumnat és crear un clima de seguretat i tranquil·litat dins l’aula, treballant així les relacions entre els alumnes, fomentant el suport mutu i el respecte.

Les tècniques de relaxació també són molt necessàries per mostrar a l’alumnat com aprendre a recuperar la serenitat i la calma després d’una situació d’estrès o d’ansietat.

Un altre aspecte que influeix en l’aparició d’aquest tipus de situacions és la manca d’organització i de gestió del temps. Gran part de l’alumnat és propens a deixar-ho tot per l’últim moment, o simplement no saben com organitzar-se. És important oferir tècniques d’organització per aprendre a distribuir i prioritzar tasques.

Sempre que hi ha una necessitat especial amb un alumne, es recomana coordinar-se tant amb la família com amb l’equip d’orientació. Això resulta especialment important en aquests casos pel fet que la fòbia escolar es desenvolupa molt ràpidament. Quan comencen a haver situacions d’escapament o evitació del col·legi, tendeix a ser més complexa la recuperació.

Hem de remarcar que aquestes tècniques poden ser utilitzades de manera general per a tot el grup classe, però és important dedicar un moment a cada alumne de manera individual, perquè se sentin segurs i lliures d’expressar allò que senten i allò que els angoixa. El Dr. Schuster destaca que quan els nens se senten ansiosos en situacions socials, de vegades els resulta més fàcil mostrar allò que saben quan els mestres els demanen fer les coses de manera individual, lluny del grup.

EL RIURE, EL MILLOR ALIAT!

El riure és un excel·lent antídot contra l’ansietat. És més, s’ha demostrat que, encara sense estar bé fas cara d’estar bé, el teu cos genera una predisposició per sentir-te millor. Recordes algun moment en què plores però somrient alhora? Com t’has sentit immediatament?

Doncs bé, hi ha una rutina molt eficaç i que només necessita un llapis. Estant en una aula segur que no tens problemes per fer-te’n un.

La rutina consisteix a agafar el llapis amb les dents en horitzontal, com si estiguessis somrient. Intenta mantenir el llapis en aquesta posició durant, com a mínim, quinze segons. El que aconsegueixes és que el teu cervell creï la dopamina que ens fa sentir millor, a més de relaxar els músculs i millorar la respiració.