Aquesta setmana hem entrevistat Nick Winter, el cofundador de CodeCombat, que té com a objectiu portar la informàtica a tots els nens al món.

1- Descriu CodeCombat en menys de 50 paraules.

CodeCombat és un joc de programació per aprendre a programar. Oferim una completa classe d’informàtica perquè els mestres de Primària i Secundària que no tenen experiència prèvia en programació, puguin donar als alumnes l’oportunitat d’aprendre informàtica avançada.

2- Per què vas decidir desenvolupar/iniciar CodeCombat?

Els meus cofundadors i jo anteriorment creem Skritter, que ara és l’aplicació número 1 per aprendre a escriure caràcters xinesos i japonesos.

A partir d’això, hem après com mitjançant programari fer coses complexes – hem desenvolupat una eina d’aprenentatge per a estudiants perspicaços. Però el que vam veure va ser que era molt atractiva a causa d’algunes característiques similars als videojocs, això és el que va captivar els nostres alumnes. Així que quan ens enfrontem a l’educació de programació, vam dir, bé, i si ho fem tot com un joc? Crearem un joc de programació on puguis jugar mitjançant l’escriptura de codi. I ho farem amb codi obert, ja que els nostres usuaris es convertiran en promotors.

“Crearem un joc de programació on puguis jugar mitjançant l’escriptura de codi.”

Es va publicar a Reddit i ràpidament es va difondre-es va convertir en el segon projecte de codi obert de major creixement de tots els temps, amb 500 col·laboradors a tot el món.

Tothom volia que la programació fos menys avorrida, com una lliçó a classe, i més divertida com un joc real. Així que tots, des de nens/es de 7 anys fins a enginyers de programari professionals estaven jugant, cosa que era increïble. Així, doncs, l’aprenentatge de programació no resultava en un procés tediós i complex.

Aprendre xinès és difícil! Aprendre a programar? Això és una habilitat bàsica. Nosaltres volem que tots l’adquireixin.

3- Quin és l’obstacle més gran amb què s’han enfrontat o encara s’enfronten?

Mantingueu-vos al dia amb totes les peticions d’escoles i districtes que volen utilitzar CodeCombat. 😉

4- On veus CodeCombat d’aquí a 5 anys?

Ens trobem al punt més àlgid d’una revolució en l’ensenyament de la informàtica, on gairebé tots els estudiants aviat tindran l’oportunitat de fer classes d’informàtica.

Amb l’ensenyament tradicional de la informàtica, faran classes i donaran bons resultats com fins ara. Escoltar a classe no n’hi ha prou. Amb CodeCombat, els estudiants tenen una conversa real amb l’ordinador. Aprenen a programar com si fos un idioma.

Ells construeixen la fluïdesa real. I en un món actual on cada programador professional ha hagut d’aprendre a programar com a segon idioma, els nostres estudiants ho aprendran com un primer language. Ells seran parlants nadius de codi.

5- Pots convèncer el lector a començar a fer servir CodeCombat en menys de 50 paraules?

Vols aprendre a programar? No necessites classes. Per això, necessites escriure molt codi i passar-ho d’allò més bé fent-ho. Ha de ser divertit. No és divertit com “Sí! una medalla (badge)”, és divertit en el sentit ‘No puc mare, he d’acabar el nivell!

6- Amb quina cosa o situació estàs més entusiasmat en aquest moment?

En el llançament de la possibilitat de poder compartir les pistes de joc a CodeCombat, on als diferents nivells podràs codificar fins a jocs reals que podràs després compartir amb els teus amics, utilitzant els mateixos conceptes de programació que estàs aprenent als principals nivells del joc.

7- Què és el que diuen els professors sobre CodeCombat?

“Les meves filles, que estaven preocupades sobre fer una classe introductòria de programació, són unes de les meves millors alumnes. Elles treballen juntes i expliquen el codi entre elles per assegurar-se que cadascuna ho entén. Quan em van dir que no era tan difícil com elles van pensar que seria, em vaig adonar de l’impacte”. – Darlease Montiero, Coordinador de Tecnologia, Global Learning Charter Public School -.

 

“Recentment he fet servir CodeCombat per realitzar un curs de programació bàsica per ensenyar a estudiants desfavorits de secundària de Sud-àfrica. Els nens els va encantar el curs i van emprendre el camí per començar a aprendre a programar adequadament. Aquest és un recurs molt valuós. “- Jemma Chait, Leveling the Playing Field, 10è grau -.

8- Tens alguna anècdota?

Estàvem jugant amb CodeCombat en una classe caòtica, desmotivada plena d’alumnes de sisè d’una escola pública desfavorida.

El mestre, òbviament, havia perdut tota l’esperança de guanyar-se la confiança d’aquests nens i només intentava suportar el dia a dia amb el mínim esforç.

Un nen era òbviament el problemàtic de la classe i ell mateix creia ser un gàngster, parlant de manera ofensiva tota l’estona i sent el més rebel possible.

Al final de la classe, però, ell estava enganxat, i ell va ser el primer a oferir la seva resposta a “Què vas aprendre a fer avui a CodeCombat?”: “Al nivell set, el nivell on els tres ogres van intentar saltar sobre mi! Però els vaig atacar!… amb la meva espasa”.

9- Quins són els seus pensaments sobre el futur de la tecnologia de l’educació?

Hi ha aquest famós problema en leducació anomenat Two Sigma problem, on un mentor ensenya a un sol alumne, personalitzant la trajectòria i el ritme, supera el tradicional un a un – moltes instruccions per dues desviacions estàndard.

És a dir, el 95% dels nens que tenen una tutoria individualitzada treballen millor que els nens que tenen un mestre que intenta ensenyar molts estudiants. Això ha estat conegut en totes les disciplines des dels anys 80, i encara ningú ha estat capaç d’arribar als mètodes d’ensenyament que realment escalen als dos resultats sigma.

El que més m’entusiasma és com el programari educatiu està sent prou bo per trobar (i superar) l’eficàcia de les tutories individualitzades, ja que la personalització real de tots dos tant al seu ritme i el pas marcat poden ser incorporats a productes EdTech ( educació i tecnologia) suficientment sofisticats.

A més d’això, el circuit de pregunta-resposta pot ser encara més fort amb el programari, i quan es posa en entorns d’aprenentatge basats en el joc, tots els estudiants milloren gràcies a la motivació i el desenvolupament d’una mentalitat en creixement. A més, per al programari que ensenya la programació informàtica, podem anar molt més enllà de l’eficàcia d’un mestre humà, ja que en realitat no vol un ésser humà al centre del bucle entre preguntes i respostes, entre l’estudiant i l’ordinador – el que hom vol és una comunicació directa amb la màquina a través de codi.