L’Enrique és professor d’Educació Física actualment a l’Escola Salesians San Juan Bosco de la Coruña, però ha treballat en tota mena de matèries durant tota la seva vida a les línies educatives d’Infantil i Primària. Tal com ell esmenta, és un apassionat de les TIC i de la innovació. És per això que avui volem parlar amb ell perquè ens expliqui una mica més sobre la seva feina a l’aula i com incorpora les TIC al seu dia a dia.

Què et va fer decidir pel món de la docència? Què és el que més t’agrada de la teva feina?
La decisió de ser mestre té a veure com veia la meva mare exercir com a mestra: la seva dedicació, feina i l’afecte que donava i rebia dels seus alumnes. I encara que ella sempre ens deia que féssim qualsevol cosa que no fos magisteri, tanta era la passió que posava a la professió que estimava que al final els seus tres fills/es hem acabat sent mestres.

Hi ha moltes coses que m’encanten d’aquesta professió: veure les expressions dels alumnes quan aprenen alguna cosa nova; quan aprenen com es resol un problema que els ha costat molt i estan satisfets, els somriures còmplices que et regalen… aquests petits detalls potser són els més gratificants d’aquesta professió.

Veiem que fa temps que treballes amb eines TIC a les teves classes. Què és el que més t’agrada? i Com vas descobrir Additio?
Al principi als alumnes els costava, ja que estaven acostumats a fer servir les TIC, però únicament per jugar, i fer-los veure que era una eina que pogués facilitar la seva feina i aprendre a treballar en equip, de manera cooperativa, era complicat. Però al final del procés, vaig poder comprovar que tant els resultats que obtenien com, sobretot, el clima de l’aula, eren substancialment millors que sense fer servir les TIC.

El descobriment d’Additio ve a través d’una de les meves germanes ja que ella usava Additio individualment. Un dia em va deixar la seva tauleta per ensenyar-m’ho i al moment vaig veure que li podia treure molt de partit. Val a dir que les contínues millores i el cas que es fa als suggeriments per part dels usuaris va ser una de les raons per les quals em va fer decantar-me per Additio.

Com a professor d’infantil i primària, com sols organitzar les teves classes dia a dia? Què sols tenir sempre en compte a l’hora de planificar les classes?
Sempre a l’inici de les sessions ens sentem i expliquem el que es realitzarà a la sessió d’avui, realitzem un joc, ens reunim per donar el feedback necessari o explicar/modificar aquelles coses que es necessitin, realitzem la següent activitat programada, i així fins al moment d’acabar i recollir entre tots el material emprat a les sessions.

Si la sessió és la primera de la UD o del projecte que duem a terme, expliquem les línies generals del mateix, la forma o formes en què l’avaluarem, els dies aproximats en què farem les activitats d’avaluació, … i presentem la rúbrica o rúbriques que emprarem.

Una cosa que sempre tinc en compte en les programacions és que mai són tancades, és a dir, durant el curs pot ser que descobreixi, inventi o trobi material o activitats noves que pot ajudar que els meus alumnes comprenguin millor el contingut que pretenc transmetre i que al ser totalment nou tots els alumnes parteixen en igualtat de condicions.

Sabem que fa temps que fas servir la nostra plataforma i ets tot un expert d’Aditio Quina és la funcionalitat què més t’agrada d’Aditio, sense la qual no podries viure?
Per mi, sens dubte, a la versió anterior eren les rúbriques, ja que una mateixa rúbrica pot servir per avaluar en diversos cursos (per exemple l’actitud, o el treball diari), i únicament calia marcar a cada fila els estàndards de cada curs als quals estava associat cada ítem de la rúbrica.

A la nova versió sens dubte el planificador ja que pots tenir la UD completa en un mateix lloc i vinculada directament als objectius, continguts, estàndards, competències o criteris d’avaluació. Tota aquesta feina està en un sol lloc, és accessible i exportable de manera més lògica per poder lliurar o compartir amb la direcció del centre per si algú t’ha de substituir.

El tuit que vas publicar de les Unitats Didàctiques que has creat a Additio va ser tot un èxit, amb més de 90 likes i retweets. Què és el que més t’agrada? Com sols planificar les teves unitats?
A la nova versió d’additio, potser és una de les eines més útils. El millor que té aquesta opció és que per fi pots tenir les UD o projectes redactats en un mateix lloc, amb un mateix format molt complet i adaptable a cada mestre i que us poden demanar des de la direcció o inspecció.

Com explicava abans, el primer és decidir com seran les UD: soltes, connectades entre si d’alguna manera, mitjançant un projecte, etc el segon, és seleccionar els objectius, les competències que treballaràs, i els estàndards o criteris de avaluació i posteriorment seleccionar les tasques i dins d’elles els exercicis o activitats per poder vincular-ho tot després des de la secció programació i seguiment, i ens concordi tot.

Compartir treballs de classe per xarxes és una bona dinàmica per ajudar altres professors que es troben en la mateixa situació. Creus que Additio podria ajudar d’alguna manera més professors a treballar amb diferents recursos de manera conjunta?
Per als usuaris individuals, com és el meu cas, que es creï un espai com el que ja existeix per compartir les rúbriques (Edrubrics) i que permeti compartir les programacions ja que els professors a nivell de centre sí que disposen d’aquesta opció.

Com valoren els teus alumnes que siguin avaluats mitjançant rúbriques?
La veritat és que entenen que és una forma el més objectiva possible, de la manera com jo crec les rúbriques i que ells tenen «l’última paraula» sobre els ítems que componen aquesta rúbrica i tenen molt clar que és el que es pretén amb l’exercici que s’empra per avaluar o amb la sèrie d’exercicis que s’utilitzen durant la UD o projecte i amb els quals se’ls avaluarà.

Durant aquesta època de pandemia, què es el que més està dificultant que l’alumnat pugui aprendre?
Potser el que més dificulta l’aprenentatge de l’alumnat és que en moltes matèries es va haver de fer un pas enrere (tornant a metodologies tradicionals) i abandonar moltes metodologies que facilitaven molt les tasques no només d’aprenentatge, sinó també que milloraven el clima de l’aula, facilitaven que tots els alumnes participessin, es treballés aspectes de millora emocional (treball en equip, cooperatiu,…).

En el cas de la meva matèria, Educació Física, potser hem tingut la sort de poder plantejar moltes activitats relativament semblants a les que es feien abans de la pandèmia, implementant neteja exhaustiva de materials, mascareta i subgrups estables tot el curs dins de l’aula per si sorgia un positiu.