Què és important que aprengui l’alumnat per adaptar-se als nous temps, a la vida i als llocs de treball que els esperen d’aquí a uns anys? Els diferents marcs de referència coincideixen en la necessitat de treballar diverses habilitats curriculars i personals per adaptar-se a una societat nova i així millorar-la.

Aquest enfoc aposta per una educació adaptada a les necessitats socials actuals i col·lisiona amb moltes eines o plataformes de centre tradicionals que segueixen estancades en sistemes acadèmics del passat.

En aquest sentit, les 4C equivalen a una sèrie d’habilitats, definides per aquests experts, fonamentals per a un desenvolupament correcte de l’ensenyament. Dins aquestes habilitats trobem: el pensament crític, la creativitat, la col·laboració i la comunicació.

De primeres, pot donar la sensació que és molt complicat ensenyar aquestes habilitats a aquells alumnes més petits quan estan en una edat tan primerenca. Però es pot aconseguir amb una mica d’esforç!

Com deia Paulo Freire, “l’educació no canvia el món, sinó les persones que canviaran el món”. Per això és important iniciar el canvi des de l’educació, des d’on resulta imprescindible i també molt urgent per als que encara no hi hagin reflexionat.

1. Pensament Crític (Critical Thinking)
El pensament crític és la capacitat d’avaluar i analitzar la informació.

De fet, el pensament crític per als nens tan petits consisteix bàsicament a preguntar i sentir curiositat per les coses, per això no és una habilitat que els resulti molt difícil de desenvolupar. Normalment, comencen fent preguntes simples, que comencen a ser cada cop més madures a mesura que creixen.

Una bona forma de treballar aquest pensament crític és desenvolupant preguntes als més petits perquè comencin a donar voltes a la resposta, o fins i tot porti a més preguntes. “Per què el cel és blau?” “Quin superheroi t’agradaria ser?” “Per què apareix l’arc de Sant Martí?”

La possibilitat que mitjançant rúbriques els alumnes puguin autoavaluar-se i coavaluar-se obre un ventall de possibilitats a nivell pedagògic.

El fet d’haver d’autoavaluar-se a si mateixos genera una reflexió en l’alumnat, que li possibilita entendre on té un menor desenvolupament de les seves competències i on ha de treballar per millorar-lo, així com visualitzar-ne els punts forts.

Alhora, el fet d’avaluar els seus companys i que això afecti a la seva nota, fa incrementar la seva responsabilitat, i entendre’l com un procés natural, en què també es posa a la pell del professor i ajuda que tots dos entenguin els seus punts de vista.

2. Creativitat
No vola res més alt que la creativitat d’un nen, és per això que forma part d’una de les habilitats més importants a desenvolupar.

Des de ben petits, els nens són creatius per si mateixos, des de crear un dibuix a inventar un objecte o crear una manualitat. La creativitat és com un múscul: cal entrenar-la i fer-la servir perquè es faci cada vegada més forta. És l’habilitat de fer servir la imaginació per crear o pensar en coses noves.

Al món competitiu actual on vivim i al costat de l’automatització de les tasques, la capacitat d’innovació i l’esperit creatiu s’estan convertint ràpidament en requisits indispensables per a l’èxit personal i professional. Sir Kenneth Robinson, pensador i orador, va dir:

«La creativitat és tan important en l’educació com l’alfabetització i cal tractar-la de la mateixa manera».

La creativitat està estretament entrellaçada amb les altres habilitats prèviament definides. La innovació avui dia té un component social i requereix la capacitat dadaptació, lideratge, treball en equip i habilitats interpersonals. Cada cop més, actualment la capacitat d’innovar està vinculada a la capacitat per connectar amb els altres i amb la facilitat per a la comunicació i la col·laboració.

3. Col.laboració
Les paraules que millor definirien la col·laboració serien “treball en equip”, “cooperació”, o fins i tot “ho farem junts!”. En definitiva, la col·laboració es presenta com una habilitat essencial per assolir resultats significatius i eficaços en el nostre alumnat.

Tot es pot fer més accessible si practiquem el concepte d’aprenentatge col·laboratiu i tractem que es diverteixin mentre ho fan. Alguns nens comencen a practicar la col·laboració quan van a l’escola per primer cop, però podem començar a ensenyar-los a casa. Per exemple, mostrant-los com poden ajudar a les petites tasques domèstiques, com ordenar o recollir les seves joguines. Fins i tot si tenen germans o germanes, ho poden fer junts.

Un treball col·lectiu, on cadascú aporta el seu granet de sorra i les seves idees, resulta molt més eficaç que quan aquest treball es realitza de forma individual. La diversitat aporta múltiples perspectives individuals i culturals, cosa que enriqueix els treballs col·laboratius.

4. Comunicació
Finalment, tenim la darrera de les nostres quatre C: la comunicació. Però, per què és tan important la comunicació a l’educació? La comunicació és la base de l’entesa de la nostra societat!

Des de ben petits, es treballa la comunicació entre els nostres fills o alumnat, posant èmfasi en l’expressió dels seus sentiments, idees o opinions per treballar així i desenvolupar al màxim la seva capacitat de comunicació, bé pot ser mitjançant gestos, sons, paraules o expressions facials .

Si bé és important posar èmfasi en les habilitats de comunicació, pot ser difícil separar-los de les altres C. Les competències comunicatives, com el fet d’articular clarament les idees a través de parlar i escriure, estan estretament relacionades amb les habilitats de col·laboració, com treballar eficaçment amb diversos equips, tenint compromisos necessaris per assolir una meta comuna, i assumint la responsabilitat compartida per al treball col·laboratiu. És per això que la comunicació no pot ser eficaç llevat que el missatge sigui rebut i comprès.

No només és important la comunicació entre els alumnes, sinó també entre els alumnes, el centre i les famílies. Sens dubte dos dels reptes més grans dels docents és la comunicació amb les famílies, i, la capacitat de donar feedback de forma instantània a l’estudiant, permetent així ser un guia, dedicant el menor temps possible a les tasques administratives i podent dedicar al complet el seu temps en el progrés de l’alumnat, el seu rendiment i com impulsar-ne el potencial al màxim.

Una eina perfecta per ajudar amb aquest desenvolupament és Edvoice, on connectem famílies, alumnes i professors entre si, creant comunitats comunicades en temps real i participatives, podent comunicar al moment desitjat.

Alhora, el docent té uns avantatges impagables, com seria per exemple poder reduir tasques repetitives, enviar les notes de manera individual i l’assistència de forma automàtica i integrada al quadern de notes digital, i, tenir un canal bidireccional i privat amb lalumnat mitjançant el qual proporcionar-li les indicacions per a la millora del seu rendiment.