Com va sorgir la idea de començar a fer les seves classes de matemàtiques a YouTube?

Com a professor de suport a la meva pròpia acadèmia arribava alguns els dies molt frustrat a casa perquè no em donava temps a explicar als meus alumnes tot el que creia necessitaven o perquè percebia força desmotivació per part d’ells. Em constava també de primera mà que moltes famílies ja no es podien permetre una acadèmia o un professor particular i vaig pensar que podia posar el meu granet de sorra per millorar una mica el món on vivim. I, sobretot, vaig pensar que podia intentar aportar a molts alumnes la confiança i l’energia necessària que els faltava quan s’enfrontaven als seus exàmens i exercicis. Em va costar uns quants mesos prendre la decisió i reunir el valor necessari – tinc cert pànic escènic, encara que no ho creguis- però com amb tot el que faig, li vaig posar tota l’energia i la passió que vaig aconseguir reunir, vaig estudiar alguns conceptes bàsics d’il·luminació, enregistrament i edició de vídeo i vaig pujar els meus primers vídeos, pensant que només ho veurien un parell de desenes dels meus alumnes… En això afortunadament em vaig confondre.

Heu emprès des de l’entorn físic amb una acadèmia física i des de l’entorn digital, on considereu que és més complex? És més fàcil o més difícil emprendre mitjançant l’entorn digital?

Sens dubte és més fàcil començar a l’entorn digital. No cal demanar una hipoteca, ni condicionar un local, ni fer costoses inversions. En el meu cas, només vaig necessitar un munt de valor, un parell de retoladors i una càmera. Però que dubta que, ara, que volem fer un pas més enllà, tenint en compte l’esperit 100% altruista d’unicos, es fa molt complicat i extremadament difícil obtenir els recursos necessaris per continuar creixent i fer unicous escalable. Aquesta és la nostra lluita actualment.

Des del primer dia, sense faltar-ne un de sol, des de fa 5 anys, vaig començar a resoldre personalment tots els dubtes que m’arribaven. Va arribar un moment en què el volum de comentaris era gairebé inassumible. A més, vaig descobrir que necessitaven molt més que vídeos, molt més del que els podia oferir a YouTube. I per això vaig decidir que calia una web on els vídeos estiguessin classificats per assignatures i cursos, on hi hagués un fòrum online de dubtes i respostes, exàmens, teoria, exercicis resolts, llibres, gamificació, videoclasses.. I m’hi vaig embarcar a finals de 2014, amb la intenció de poder aportar una mica més del que els estava oferint… Actualment ja són més de 100.000 subscriptors a la web i acumula un milió de pàgines vistes al mes. I en un parell de setmanes, amb la nova versió que estem polint, estem convençuts que encara serà millor…

El 2012, Google va reconèixer unicoos com a YouTube NextUp, 2013, unicoos va ser el projecte més votat a l’OPEN BBVA OPEN TALENT, 2014, unicoos va ser elegit per la Fundació Telefònica entre les Top 100 Innovacions Educatives del món…Quina és la meta per a aquest 2016?

La meta per a aquest 2016 és aconseguir prou recursos perquè unicoos.com es converteixi definitivament en l’acadèmia online de ciències en parla hispana. La idea és poder ajudar més alumnes. I millor. Vull vídeos d’altres assignatures i nivells, exàmens d’autoavaluació a la web, una solució per a professors, vídeo classes particulars. Això no ha fet més que començar…

Què se sent en fer classe a més de mig milió de subscriptors?
Se sent sobretot una gran responsabilitat, sent conscient que molts alumnes veuen els teus vídeos i que ja no val qualsevol cosa. Per començar, per exemple, ja no enregistro tants vídeos com abans perquè necessito que siguin el més professionals possibles, trobar els millors exemples, la millor manera d’explicar-los.
I després, una enorme satisfacció, perquè tants subscriptors són el fruit de moltíssima feina, moltes hores i molta dedicació.

Va pensar alguna vegada que els seus vídeos, que parlen de temes densos de matemàtiques i ciències, podrien superar en reproduccions molts dels fenòmens virals de la xarxa o vídeos musicals d’artistes?
No, la veritat és que no, sobretot veient els meus primers vídeos, que eren especialment “dolents”. Mai imagini això… Evidentment el meu canal no arriba al nivell de visites d’un gamer o un vlogger però com bé dius, per ser un canal de ciències en què explico com resoldre problemes no està malament, gens malament.

Què van opinar els alumnes de l’aula sobre els seus vídeos?
“Alguns, que m’havia tornat boig. a l’examen , a la piscina, al parc, a l’autobús.. Aquest és un dels avantatges impagables de YouTube… I a sobre, GRATIS. Què més es pot demanar? ;)”

Què us comenten els professors dels mètodes d’ensenyament que utilitzeu?
“La majoria estan encantats amb la idea i m’animen a seguir. Fins i tot alguns posen els meus vídeos a classe o se’ls recomanen com a deures a casa. En el fons els meus vídeos no difereixen gaire del que fan ells, amb l’avantatge que jo puc centrar-me en la part eminentment pràctica, deixant una mica de banda la teoria.”
És cert, que alguns critiquen precisament això, que no expliqui els fonaments teòrics en profunditat d’alguns passos, però potser per la meva formació d’enginyer m’estimo més centrar-me en les aplicacions pràctiques del que ensenyo, que els meus alumnes vegin perquè serveix realment una integral o una derivada o quin és el funcionament real d’una palanca i els múltiples exemples que tenen al seu voltant a la seva vida quotidiana.

Com creus que l’actitud d’un professor ha de ser en ple segle XXI? Creus que els docents estan preparats per adoptar una aproximació més digital a lensenyament?

Cal passió, energia, vocació, curiositat, innovació, ganes reals de canviar les coses… Amb elles no hi ha barrera tecnològica que un professor, sigui de la generació que sigui, no pugui superar.
“Els alumnes que acudeixen avui a les aules són nadius digitals i han crescut veient vídeos i no llegint llibres (encara que sóc un ferm defensor de la lectura, crec que és una greu manca actual). I cal intentar adaptar-ne els continguts i la didàctica a aquest món audiovisual que dominen i en què han crescut.”

No té sentit que tret de meravelloses excepcions se segueixin ensenyant matemàtiques o física com jo les vaig estudiar fa 20 anys quan no hi havia internet, ni YouTube, ni Google…

Quin és el futur de l’educació per a David Calle?

Últimament estic experimentant i estudiant tot el que m’arriba sobre la realitat virtual que estic convençut serà tota una revolució, sobretot des d’un punt de vista educatiu, pel gran poder immersiu que suposa. Permet convertir una mena de ciències, arquitectura, història o biologia en tota una aventura. Les seves possibilitats són infinites.

“M’imagino a més alumnes sense exàmens, que treballen en equip per tirar endavant projectes multidisciplinaris pels quals són avaluats.”

M’imagino professors centrats exclusivament a motivar els seus alumnes, despertar-hi curiositat i ganes d’aprendre i ensenyar-los com poden aprofitar i com els afecta tot el que té a veure amb les ciències, deixant en mans d’unicos la resolució dels dubtes més freqüents i els exercicis més complexos. Perquè puguin centrar-se també en altres aspectes educatius que estan oblidats, tots els que tenen a veure amb la intel·ligència emocional, la sociabilitat, la resolució de conflictes. No serveix de res per exemple que un alumne sigui un mestre fent integrals si després és incapaç de parlar en públic o de defensar les idees adequadament en una reunió.

Hi ha una frase d’un dramaturg anglès, W.B.Yeats que acostumo a citar com a resum: “Ensenyar no és com omplir una galleda, sinó com encendre una foguera”. Això és el que humilment intento, “encendre fogueres”, des d’una golfa. Amb l´esperança que molts dels meus unicoos, en el futur puguin canviar el món. Quina falta fa. #ensveiemclasse