En Mario és professor de Primària a la província de Lleó. Durant la seva curta trajectòria com a professor, les seves ganes de treballar, millorar i sobretot aprendre dia a dia l’han portat a obtenir una àmplia experiència tant com a professor com a formador, sent tutor de diverses de les formacions que s’imparteixen per part de la Junta de Castella i Lleó.

Parla’ns una mica més sobre tu. A què et dediques actualment? Quan fa que et dediques a la docència?
Ara mateix estic en un CEO d’un poble de la província de Lleó, Benavides de Órbigo, exercint de mestre i tutor d’un grup de nens i nenes de primer d’educació primària. I com sempre estic ficat en mil coses alhora, també estic com a tutor online per al Centre de Recursos i Formació del Professorat per les TIC per a la Junta de Castella i Lleó.
Tot aquest camí va començar fa 6 anys, al gener de 2016. Pot semblar poc, fins i tot si ho comparo amb altres feines en què he estat exactament el doble d’anys, però he de dir, que aquests 6 m’han escampat molt més del que que un calendari pot mostrar.

Què et va fer decidir pel món de la docència? Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Doncs crec que ho vaig decidir durant el Batxillerat, perquè encara que no era dels que treien tot excel·lent, normalment altres companys i companyes em demanaven que els donés un cop de mà en els seus estudis perquè deien que els hi explicava d’una manera diferent que feia que els ho aprenguessin.
Però vaig observar que cadascú aprèn d’una manera, i no val el mateix per a tots. Jo crec que per això el que més m’agrada és indagar en la forma que cada nen i cada nena té d’aprendre i intentar donar-li les eines necessàries perquè progressi segons les seves necessitats i fortaleses.

Veiem que treballes amb eines TIC a les teves classes, què és el que més t’agrada? Com vas descobrir Additio?
Per descomptat que el que m’agrada més és la versatilitat. Sempre hi ha alguna cosa, alguna eina per treballar, alguna forma de presentar el contingut, que fa que aquell o aquella que de primeres no ha aconseguit captar una idea, al final sigui capaç de captar allò que se li presenta, i poder seguir endavant.
Pel que fa a Additio, doncs la veritat és que m’ha acompanyat des del principi. El primer curs en què vaig impartir classe, em van donar al centre un quadern de notes Additio per apuntar tot allò ressenyable, i posar les notes de cara a l’avaluació. En acabar aquest curs, una de les mestres i companyes, va fer el salt a la plataforma digitial d’Aditio, i tot seguit vaig seguir els seus passos. Fins a dia d’avui.

Com sols organitzar les teves classes dia a dia? Què sols tenir sempre en compte a l’hora de planificar les classes?
Tinc la costum de tenir programades les classes, continguts i recursos dins Additio, per saber en tot moment per on vaig dins de cada Unitat. Però és cert que moltes vegades cal tenir en compte l’estat anímic de l’alumnat, el nostre propi com a docents, i per descomptat, no fustigar-nos per no fer tot allò que havíem plantejat o no arribar a la primera a les metes i objectius que ens havíem marcat. Tenir una seqüenciació ja feta, és primordial per seguir una correlació lògica entre el temps que hi ha per a cada matèria, i el contingut que cal impartir. Però la flexibilitat ha de ser part d’aquesta equació, i emmotllar-nos a les necessitats, ritmes i sentiments que cada grup pot tenir a cada moment.

Quina és la funcionalitat que més t’agrada d’Additio, sense la que no podries viure? i per què?
Com ja he dit abans, per mi tenir totes les àrees programades i seqüenciades, veient cada dia el que he de fer, els recursos que faré servir, és una guia molt important. Però si m’he de quedar amb alguna cosa, amb una funcionalitat que és realment essencial, aquesta és la de l’avaluació.
El perquè és senzill. La facilitat de ficar una simple nota numèrica, i que sobre aquesta nota, passin un munt de coses és espectacular. Amb aquesta nota, puc obtenir una nota sobre un o diversos estàndards d’aprenentatge, que alhora els puc tenir lligats a les competències que es treballen, i així obtenir un percentatge i una nota final sobre totes dues. D’aquesta manera, i de manera objectiva, es pot saber el nivell competencial de l’alumnat alhora que tenim una nota numèrica sobre el nivell d’adquisició de continguts. A més, la quantitat de percentatges, observacions i estadístiques que es generen per a cada alumne i alumna, és infinit. I tot això, només ficant una nota numèrica.

Si poguessis donar un consell a un professor que ara comença a treballar a l’aula, què li diries?
Que vagi a poc a poc, que no vulgui cremar etapes i recursos ràpidament. Que es pari a observar a tots i cadascun dels seus alumnes, perquè la diversitat no és només aquells que tenen un diagnòstic o una etiqueta, la diversitat és la gran quantitat de maneres de ser i pensar que conformen cada grup. I és essencial atendre les necessitats de tots i cadascun per aconseguir la millor resposta de forma individual, i enfortir la seva integritat i valors com a grup.

Durant aquesta època de pandèmia, què és el que està dificultant més que l’alumnat pugui aprendre?
Fa molt, diria que el contacte físic amb l’alumnat. El que es pot transmetre amb un simple copet, i sobretot el que es pot aconseguir amb una abraçada a temps, és insubstituïble. Però a poc a poc aquesta barrera s’ha anat saltant i esquivant com hem pogut, i avui dia aquesta limitació a les meves classes no existeix. Però la mascareta continua sent present, i tota la gestualitat facial, part de la potencialitat de la veu, els matisos de l’expressió oral estan quedant pel camí, i amb això una gran quantitat d’informació visual i auditiva que l’alumnat no està captant i s’està perdent.
Esperem que el final d’aquesta tempesta estigui a prop i puguem tornar a la normalitat com més aviat millor pel bé de la societat en general, i de les generacions que estem formant en particular.